Adicció.

Tots en algun moment de la nostra vida hem sigut adictes a alguna cosa. És bo diferenciar el grau d’adicció. Hi ha adiccions perilloses per la ment i per la salut. Adiccions que no et deixen continuar sense allò que no pots viure.

En el meu cas, de petita era addicta a la xocolata. No podia viure sense ella. Em tornava boja. I especialment la xocolata blanca o xocolata amb llet. Em va durar molts anys fins que va arribar un punt que la meva mare en va deixar de comprar. Llavors, no vaig tenir més remei que deixar-la. Amb els anys, ho oblides i pots viure perfectament sense. Però fins i tot ara, quan veig xocolata, no puc evitar agafar-ne per molt dieta o operació bikini que estigui fent.

Molts no ho reconeixeran però tots, o una gran majoria som addictes a la xarxes socials. Des de fa uns anys, és la moda Top Ten. Sembla que si no estàs connectat al món 2.0, et miren malament o no estàs ‘a la onda’. Considero que és bo utilitzar, en bona mesura, les xarxes socials; ja que serveixen per comunicar els pensaments i sensacions amb el món. Un món que està a l’altre cantó, que no sabem quina cara fa.

Per això, he decidit disminuir el meu grau d’utilització de les xarxes socials. Arriba un punt que t’aclapara, que sembla que no puguis estar al sofà sense absolutament res i no mirar què passa al Twitter o al Facebook. O prendre el sol, llegir un llibre o passar una tarda amb les amigues sense mirar el mòbil. No hi ha cosa que em posi més histèrica que estar sopant amb algú i que estigui tota l’estona tuitejant o whatsappejant. Gran falta de respecte envers l’altre persona.

Creieu que ho aconseguiré?

 

Anuncis

Soledat. Tendresa. Sensibilitat.

No heu tingut mai l’imperiosa necessitat de tenir un dia per vosaltres sols? De no fer res? De deixar anar la ment? De buscar i trobar un racó per pensar. Per relaxar i airejar el que no t’agrada de la teva vida? Doncs jo sí. I m’encanta.

No és que necessiti pensar gaire sovint perquè considero que tampoc és gaire positiu donar voltes a les coses però, a vegades, no puc evitar pensar i reflexionar sobre el que tinc, el que estimo i el que vull aconseguir.

Quan explico així, la gent es pensa que em passa alguna cosa, que tinc una neura ficada al cap que no em deixa tirar endavant. I no és així. M’agrada estar relaxada, envoltada de la natura, de la meva natura i pensar o no pensar en res.

A vegades, necessito la soledat. L’adoro.