L’adéu d’un geni.

5 de maig del 2012. Ahir el barcelonisme va viure un dia històric. Un dia que ha canviat el club i la seva filosofia. Mai abans s’havia acomiadat un entrenador de la manera que es va fer ahir. El barcelonisme també ha après que no tot són resultats. Que el model, els valors, l’esforç, el sacrifici.. també importen i això ens ha fet grans. Pep Guardiola n’ha sigut l’artífex. I es mereixia, indiscutiblement, un comiat com aquest. Un comiat que no oblidarà fàcilment.

Ell ens ha ensenyat a guanyar i a perdre, ens ha fet viure moments de felicitat que ni tan sols havíem imaginat i, sobretot, ho ha donat tot i més pel Barça.

A tothom ens va arribar molt el seu missatge: “Fins aviat. A mi no em perdreu mai”. I ens va arribar tant perquè ell parla i sent amb el cor, amb l’ànima. I quan dius el que sents, amb la veritat, no hi ha engany, tot és transparent i senzill, com ell.

Fixant-me en la seva mirada, en la seva gestualitat i en la seva posada en escena; el vaig veure nerviós, nostàlgic i molt avergonyit. Pots tornar quan vulguis, Pep, et rebrem amb les portes obertes. I, sincerament, crec que ho faràs. Perquè? Perquè els mites no se’n van mai.

Un moment molt bonic també va ser quan ja amb el camp buit va sortir amb la seva parella i els seus fills al Camp Nou, a saborejar els últims moments. Conscient de que fins no se sap quan, no tornarà a assentar-se a la banqueta local. T’estarem esperant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s