Els polítics i els seus valors

Avui parlaré sobre el que es parla cada dia als diaris, les televisions, els mitjans de comunicació i en les relacions humana: la crisi i des de fa pocs dies, l’ensorrament de Bankia i la seva corresponent intervenció.

No sé si els polítics, tan els d’aquí com els d’allà, fan les coses bé o malament. Tampoc sé com les faria jo. El que sí sé és que se’ls paga per fer-nos sortir d’aquest pou tan fosc i no acaben d’ensortir-se’n. Se’ls paga per això, per tan ells han de ser responsables de la feina que fan i assumir-ne les conseqüències.

Si l’empresa de qualsevol de nosaltres no funciona i s’ha de tancar, vindrà el senyor Mariano Rajoy a salvar-nos, a dir-nos que no passa res, a omplir-nos el compte corrent de milions d’euros i sortir sense cap tipus de responsabilitat? No. Doncs això és el que fan amb els seus, amb polítics i banquers, els verdaders responsables d’aquest desastre. Un exemple d’honorabilitat, és clar que sí. Llavors ens demanen paciència i que assumim les retallades. Ells també les assumeixen? Potser són els que les haurien d’assumir més.

No crec que canviï el grau de responsabilitat amb les seves accions i conseqüències perquè, ells mateixos es fan les lleis, perquè ells en puguin sortir beneficiats. No sé com acabarà ni a on ens portarà tot això, però el que sí sé és que cada dia més la gent n’està farta, molt farta i algun dia pasasrà una cosa grossa. Com omplir els carrers de gent. Com sortir no 1.000 persones, sinó tot un país a reclamar IGUALTATS per tothom i molta, molta més implicació dels que són a dalt. Que els paguem per això. Els paguem entre tots.

Anuncis

Com les xarxes socials han canviat les relacions humanes.

No és una sorpresa que les xarxes socials (Facebook, Twitter, WhatsApp) han canviat la manera de viure les relacions humanes, ja sigui família o les amistats més estretes. Ara, abans de trucar a una persona, tots, sí, tots, hi parlem a través d’aquests telèfons intel·ligents, per qualsevol xarxa social que ens ho permeti.

I no, per molt que sigui més pràctic (que ho és), no és el mateix. No hi ha res com la màgia de tenir la persona a davant, veure les seves sensacions, la seva mirada, els seus somriures.. o sentir la seva veu, encara que sigui per via telèfonica.

Ara, sovint, a través de les xarxes socials, l’altre interlocutor pot interpretar el missatge de moltes maneres diferents. No sap en quin to es diuen les coses i això pot arriba ra portar problemes, a més de no mantenir una relació directa.

Tots, hauríem de recuperar les ganes d’anar a fer un cafè després de treballar o un dissabte a la tarda. No costa tant i, d’aquesta manera, es recupera el contacte directe. Les xarxes socials són ràpides i efectives, però també ens poden comportar alguns problemes. Hi hauríem de reflexionar.

 

 

L’amor de la millor mare del món.

Ahir va ser el Dia oficial de la Mare i a casa no el vam celebrar. De fet, el primer diumenge de maig de cada any no fem cap celebració perquè sempre he pensat que l’amor a una mare no només s’ha de celebrar un dia a l’any, sinó que s’ha de fer cada dia. També penso que l’amor a una mare no sempre es demostra amb regals. A vegades, el fet més intangible és el més meravellós.

Avui, aquest article va dirigit a la meva de mare. Sovint, de petits, no ens adonem del que fan els nostres pares per nosaltres, de tot el que han sacrificat perquè nosaltres fóssim, si cap, més feliços que mai. Però quan comences a fer-te gran i t’adones de tots els esforços que fan per tu, de que són capaços de FER EL QUE SIGUI pel teu benestar, llavors se t’eixampla el cor i desitjaries tornar-li tot l’amor que t’ha donat.

Quan m’adono de com m’han educat, dels valors que m’han ensenyat i de l’amor que ens professen; llavors dono gràcies per tenir algú com els meus pares al meu costat. Perquè gràcies a ells, avui em sento orgullosa de ser com sóc i sobretot d’ells. Molt. Parlo en plural perquè la figura d’un pare i d’una mare, units, és insubstituïble, però també és molt cert que una mare és diferent. Són úniques. Una mare, només amb una mirada sap si estàs trista o contenta, si estàs enamorada o no, i sap donar-te els millors consells, que un 99% de les vegades aaben sortint un efecte positiu. Per mi, la meva mare és el meu pilar, el meu mirall, la meva referència.

Encara que no t’ho digui, t’estimo. Tu ho saps. Més bé que ningú.

L’adéu d’un geni.

5 de maig del 2012. Ahir el barcelonisme va viure un dia històric. Un dia que ha canviat el club i la seva filosofia. Mai abans s’havia acomiadat un entrenador de la manera que es va fer ahir. El barcelonisme també ha après que no tot són resultats. Que el model, els valors, l’esforç, el sacrifici.. també importen i això ens ha fet grans. Pep Guardiola n’ha sigut l’artífex. I es mereixia, indiscutiblement, un comiat com aquest. Un comiat que no oblidarà fàcilment.

Ell ens ha ensenyat a guanyar i a perdre, ens ha fet viure moments de felicitat que ni tan sols havíem imaginat i, sobretot, ho ha donat tot i més pel Barça.

A tothom ens va arribar molt el seu missatge: “Fins aviat. A mi no em perdreu mai”. I ens va arribar tant perquè ell parla i sent amb el cor, amb l’ànima. I quan dius el que sents, amb la veritat, no hi ha engany, tot és transparent i senzill, com ell.

Fixant-me en la seva mirada, en la seva gestualitat i en la seva posada en escena; el vaig veure nerviós, nostàlgic i molt avergonyit. Pots tornar quan vulguis, Pep, et rebrem amb les portes obertes. I, sincerament, crec que ho faràs. Perquè? Perquè els mites no se’n van mai.

Un moment molt bonic també va ser quan ja amb el camp buit va sortir amb la seva parella i els seus fills al Camp Nou, a saborejar els últims moments. Conscient de que fins no se sap quan, no tornarà a assentar-se a la banqueta local. T’estarem esperant.

Els nens i els animals.

Tota la meva vida he viscut rodejada d’animals i puc afirmar que són el millor amic de l’home, més concretament dels més petits, els nens. Ells no t’abandonaran, ells no et deixaran tirada, ells no et traicionaran, ells sempre seran el teu millor amic.

Els animals sovint demostren ser millors que les persones. Ajuden a desenvolupar la responasbilitat i l’autonomia i es comporten de manera quilibrada, sensible i carinyosa. Poques influències són tan positives per els més petits.

Una bona manera d’educar als més petits també és saber que un animaló petit sempre estarà amb ells, que no els deixarà abandonats i que els salvarà del que sigui.. D’això també se n’aprèn.

La cultura de l’esforç

L’article d’avui va dedicat al programa Sense Ficció, que es va poder veure per TV3 el dilluns passat, anomenat ‘El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç’.

No crec que sigui casualitat que el dia abans del Dia Internacional del Treball, s’emeti un reportatge basat en l’esforç, la superació, els valors.. i la recompensa. Continua llegint