El geni que ens ha portat a la glòria

Escric aquestes línies mentre el Barça està jugant el seu partit contra el Rayo. M’estic perdent el seu joc que em fa gaudir cada cap de setmana però avui no puc veure el partit. Em ve de gust escriure sobre Josep Guardiola i Sala, l’home que ens ha portat a la glòria, al cel i que independentment de com ens vagi en el futur, no en baixarem mai més.

Serà sempre recordat pel barcelonisme no només per haver guanyat tant, 13 de 16 (encara em sembla impossible… haver guanyat tant) sinó per la forma en la que ho ha fet, per com ens ha representat als catalans arreu del món i per el bon orador que és. És curiós que, alguns ens sentim molt més defensats per ell que no per els nostres polítics que, s’omplen la boca d’amor a Catalunya. El Pep no se n’omple la boca però estima el club i el país com pocs.

Poques persones estimen el Barça com ho fa ell. Pocs estan disposats a sacrificar tantes coses com ha fet ell. Diu que està buit i que necessita omplir-se. Qualsevol altre seguiria anys i més anys al club, perquè ningú mai el faria fora.. però no, ell és honest, conseqüent amb les seves idees i sentiments i per molt que estimi els jugadors i els club, no vol seguir entrenant el millor equip de l’història, quan se sent senes forces.

El Barça sempre havia sigut un club derrotat, fins i tot en l’època del Dream Team, on Cruyff va canviar la nostra filosofia. Eren temps de Ai, ai, ai; aquest any, sí.. I ara, tot això ha canviat. Aplaudim l’equip quan perd perquè sabem que s’hi ha deixat la pell fins l’últim minut. Això és el que verdaderament ens quedarà de Pep Guardiola i el seu equip; els valors que ens ha transmès; honestedat, humilitat, generositat, respecte i confiança.

Alguns ens vam sentir molt sorpresos i a la vegada esperançats per el relleu. Tito Vilanova. L’ombra del Pep i una persona molt més important per ell del que ens pensem. Continua el cicle. Ens omple de confiança tenir un entrenador que ens farà seguir en el mateix camí, però a la vegada, no puc evitar sentir pena i tristor per què te’n vagis, Pep, perquè l’època daurada que hem viscut i el que ens han ensenyat, no tornarà.

Tot i això, estic convençuda, que quan descansis, passi el temps i et tornis a omplir, tornaràs i et rebrem amb les portes obertes. Com et mereixes. T’ho devem.

Gràcies per haver-nos fet tant feliços i haver-nos ensenyat tan. Espero que el club no tiri per la finestra aquesta herència. Molta sort i fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s